Sabíeu que el tiramisú autèntic no té nata? És d'aquelles meravelles que descobreixes viatjant. Ara farà un parell d'anys tota la família vam anar a Itàlia. I quan dic tota, és tota: avis, tiets, nens, papes...
Un dia que érem a Roma, el meu home, el meu pare, els nens i jo vam decidir fer turisme "al nostre aire" pels carrers de la capital, mentre la resta de la família s'apuntava a una excursió d'aquelles programades, amb guia inclòs.
En arribar a la Piazza San Marco, ja era l'hora de dinar i teniem clar que no seuríem en algun dels centenars de restaurants per turistes que vorejaven la plaça. Ens vam dirigir ràpidament als carrers secundaris, aquells que ningú freqüenta i allà, en una carreró solitari i tant estret que amb prou feines hi passava un cotxe, vam descobrir una Trattoria magnifica.
El dinar us el podeu imaginar, inccreible. El lambrusco, immillorable. L'atenció del cambrer, inoblidable (per dir-vos que inclús van acompanyar el meu fill a conèixer el xef i li van regalar un barret de cuiner).
I els postres....mmmmmmmm
La meva filla va demanar Gelatto de Vainilla (hehehe, la foto ho diu tot) i en Sergi i jo vam compartir un Tiramisú. El Tiramisú més bo que he menjat mai.
Des d'aleshores, el meu home, any rera any m'ha demanat que li fes un tiramisú típicament italià (i és que a molts restaurants els emplenen de nata i la veritat, no és el mateix). El Tiramisú no ha d'enfalagar i l'abús de la nata a vegades els fa pesats i densos.
En tornar del viatge vaig provar la recepta de la thermomix. Està prou bé no us ho negaré, però no m'acabava de fer el pes. I finalment, fa uns dies, després de no tornar a pensar més en els tiramisús, vaig re-emprendre la recerca. El meu home entusiasmat, us ho podeu imaginar. A més últimament estic molt servicial, fa unes setmanes li vaig fer el pastís de formatge que feia temps em demanava i ara el tiramisú. No es pot queixar la veritat!
Bé, no m'allargo més i us deixo la recepta. Una darrera qüestió, al no tenir nata, aquest tiramisú té poca consistència, per tant si el que voleu és un tiramisú tipus pastis, haureu d'afegir nata o bé gelatina neutra perquè us aguanti la forma. La recepta tal i com us la poso dona per 8-10 tiramisús (tot dependrà dels potets). Al ser només d'ous i formatge no es fa pesat, el meu home hagués repetit si jo li ho hagués permès, però no abusem que després toca anar a caminar hora i mitja!
Ah! podeu fer tiramisús per nens. Jo n'he preparat dos pels meus fills, l'únic canvi que he fet ha estat que les galetes o biscotes, en comptes de sucar-les en cafè sol, les he sucat en una barreja d'aigua amb una culleradeta de cacau pur en pols. La meva filla ha acabat amb la llengua dins el pot llepant-ne les restes. Talment com el seu pare! Quin parell!
INGREDIENTS
500 grs de Mascarpone (jo he utilitzat el Galbani, és una mica més car però val la pena. El podeu trobar a Carrefour).
170 grs de sucre
7 rovells d'ou M
4 clares d'ou M
Cacau pur en pols (jo he utilitzat el Valor)
1 tassa de cafè
200 grs de Galeta Savoiardi (son galetes italianes difícils de trobar. Si no les podeu aconseguir, utilitzeu els barquets aquells típics de soletilla, els que son d'ou que són més secs i durs).
PREPARACIÓ
Amb una batedora elèctrica a velocitat màxima (la meva té tres velocitats, doncs la tercera), bateu el sucre i els rovells fins que us quedi una massa cremosa, moooolt cremosa. (sense presses, preneu-vos el temps).
Afegiu el mascarpone i poseu les varilles a velocitat mitja (en el meu cas Velocitat 2) i bateu durant 6 o 7 minuts, o fins que no quedin grumolls i aconseguiu una crema llisa i consistent.
Per una altra banda, munteu les clares a punt de neu. Us recomano utilitzar un bol d'acer inoxidable o de vidre. Tant el bol com les varilles han d'estar ben nets i secs. Bateu com a mínim durant 8 minuts.
Una vegada muntades les clares incorporeu-les a la crema de mascarpone i amb unes varilles manuals i moviments suaus i envolvents barregeu-ho tot fins que els ingredients quedin ben incorporats. Intenteu fer aquest últim pas amb el menor nombre de moviments, per tal que les clares no us baixin massa.
Poseu la vostra crema de tiramisú a la nevera mentre preparem la base del nostre postres.
Agafeu els gots o bols on presentareu el tiramisú. Ara teniu dos opcions, sucar les galetes al cafè i anar-les disposant a la base de cada got, o bé tallar-les i disposar-les primer i vessar-hi 5 o 6 cullerades de cafè per pot a sobre de les galetes una vegada disposades. Jo vaig fer aquesta última opció, bàsicament perquè trobava més pràctic abocar el cafè als gots, que passejar les galetes xopes d'un lloc a l'altre.
Si prepareu tiramisú per nens o simplement no us agrada el cafè o patiu insomni, recordeu que en comptes de sucar les galetes en cafè, les podeu sucar en una barreja d'aigua i cacau en pols (podeu utilitzar el mateix que feu servir per la decoració del tiramisú).
Ara ja només queda agafar la crema que tenim a la nevera i repartir-la a cada got, sobre les galetes impregnades. Jo només vaig fer una capa de galeta, però si ho preferiu, podeu alternar galeta i crema tantes vegades com volgueu. A dalt de tot, espolseu el cacau pur i deixeu els tiramisús a la nevera un mínim de 24 hores.
Aquesta recepta és d'una noia italiana, la Giovanna. Vaig veure un vídeo a internet on explicava com fer el tiramisú italià. Malhauradament no he sabut retrobar la pàgina d'on vaig extreure'n la informació. Si la torno a veure algun dia, penjaré l'enllaç. Mentrestant... gaudiu d'Itàlia a la vostra taula!
Buon Appetito!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada